CADE a la Miranda de la Portella

La CADE de la Miranda de la Portella és una petita gran clàssica oberta fa més de 50 anys que transcorre pel vessant oest d’aquesta agulla. La via, tot i no ser gaire llarga, ofereix una escalada variada i espectacular, amb trams d’artificial, un ramonage 100% clàssic i algun passatge en lliure prou interessant. És una bona opció per matins calorosos.

Aproximació:

Deixem el cotxe a Can Massana i prenem el camí direcció al refugi Vicenç  Barbé. Abans d’arribar al coll de la Portella, prenem un corriol a mà dreta i bordegem la Portella Gran pel vessant oest fins arribar a la Miranda de la Portella (haurem de fer una petita grimpada). Una altre opció és des del coll de la Portella  bordejar la Portella Gran pel vessant est fins una canal que separa la Portella del Dauet. Prenem aquesta canal fins al peu de via.

L1(Ae/IV+)

La via comença en artificial escalant una fissura desplomada que de seguida es posa vertical. Els passos són llargs i convida a alguna curta sortida en lliure, sinó es pot equipar bé la fissura entre passos amb friends o tascons. Ja al tram que es fa en lliure podem col·locar una plaqueta a un cap de burí. La reunió és còmoda i queda just davant de la gran llastra. 30 metres.

L2(III+)

Hem de sortir cap a la dreta i introduir-nos entre la gran llastra i la paret. L’escalada és en ramonage i  es fa al gust. Personalment vaig anar molt bé guanyant alçada a l’entrar i després anant en diagonal ascendent fins a la reunió, que és a l’altra banda de la llastra. Aquest llarg és net. Molt recomanable portar la motxilla i les sabates penjades entre les cames.

L3(Ae/V-)

Sortim en diagonal cap a la dreta per una bona placa en direcció a l’esperó. En aquest tram també es pot posar una plaqueta recuperable. Superem un desplom amb un pas d’artificial (en algunes ressenyes V+???) per col·locar-no sobre una placa amb molt bona roca, que es va tombant fins a la reunió.

L4(Ao/V+)

La sortida de la reunió va per una fissura desplomada. Es fa un primer pas en Ao i s’acaba de superar el desplom (es pot colocar un friend a la fissura per assegurar la sortida). Un cop superat aquest pas ens situem en una lleixa i anem cap a l’esquerra a buscar un diedre fàcil que ens mena fins la darrera reunió.

Descens:

Un ràpel de 20 metres per la cara est.

El que més m’ha agradat:

• Escalada variada per la llargària de la via.
• El ramonage, tot i que una mica angoixant al principi, és espectacular.
• Totes les reunions són espectacularment còmodes.

El que no m’ha agradat tant:

• Una altra via amb burilles a les reunions… Si fumes quan escales emportat les burilles a la butxaca!!